Fem el mateix camí sota els mateixos cels.
No podem acostar les nostres vides calmes:
entre els dos hi ha una terra de xiprers i de palmes.
En els meandres grocs de lliris, verds de pau,
sento, com si em seguís, el teu batec suau.
I escolto la teva aigua tremolosa i amiga,
de la font a la mar, la nostra pàtria antiga.
1 comentario:
en esas líneas siempre ha habido algo pretendidamente infantil e inocente, un algo que tranquiliza y calma o, al menos, lo intenta
Publicar un comentario